Benvinguts / Bienvenidos

El meu marit em va regalar la primera casa de nines. Així vaig començar a dur a terme la meva afició per les miniatures que sempre m'havien agradat. Però com que soc un coco inquiet, i m'agraden moltes més coses i m'agrada provar-les i aprendre, sempre aprendre, comparteixo amb vosaltres de tot una mica.

Mi marido me regaló mi primera cas de muñecas. Así llevé a cabo la afición por las miniaturas que siempre me habían gustado. Pero como que soy un coco inquieto, y me gustan muchas más cosas y me gusta probarlas y aprender, siempre aprender, comparto con vosotros un poco de todo



dimarts, 19 de març del 2013

Reprenent el llit / Retomando la cama

Fa un temps, vaig fer una entrada sobre un matalàs i un llençol que havia fet per un llit. Ara he fet uns coixins i un llençol de dalt. De moment només he retratat un dels coixins que he fet amb inicial en punt de creu. En tinc dos més, de colors i mides diferents, però no us els ensenyaré fins que hagi fet els cobrellits (je, je,.... què dolenta soc). Què us sembla? Ah, i l'estora segueix avançant. Petonets.

Hace un tiempo, hice una entrada sobre un colchón y una sábana que había hecho para una cama. Ahora he hecho unos cojines y una sábana encimera. De momento sólo he fotografiado uno de los cojines que he hecho con inicial en punto de cruz. Tengo dos más, de colores y medidas distintas, pero no os las enseñaré hasta que haya hecho las colchas (je, je... qué mala soy). ¿Qué os parece? Ah, y la alfombra sigue avanzando.








dimarts, 12 de març del 2013

Adéu Antonia / Adiós Antonia

Ahir ens va deixar l'Antonia. Una dona que havia lluitat i tornat a lluitar. Ara ja no hi és entre nosaltres, sempre present amb les seves minis i la seva vitalitat. Espero que trobi la Yolanda i segueixin fent minis i més minis. No puc dir res més. Descansa en pau.

Ayer nos dejó Antonia. Una mujer que había luchado y vuelto a luchar. Ahora ya no está entre nosotros, siempre presente con sus minis y su vitalidad. Espero que se encuentre con Yolanda y sigan haciendo minis y más minis. No puedo decir nada más. Descansa en paz.


El dia que la vaig conèixer. Ens va fer la foto la seva filla Meri. Dues persones meravelloses.
El día que la conocí. Nos hizo la foto su hija Meri. Dos personas maravillosas.


Abans de la gran primera trobada a Barcelona.
Antes de la gran primera quedada en Barcelona.


Ja a la trobada.
Ya en la quedada


A l'hora de dinar, en un descans de la fira de Miniatures de Barcelona.
A la hora de comer, en un descanso de la feria de Miniaturas de Barcelona


Un petó, Antonia.
Un beso, Antonia.

dimecres, 6 de març del 2013

Poc a poc / Poco a poco

Amb moltes interrupcions, de tot tipus, vaig seguint una mica més l'estora que ja fa moooooolt de temps (potser no tant, però a mi em sembla una eternitat) que vaig començar. Em falta acabar dues línies d'un dels costats de color torrat però, per trencar una mica tanta monotonia, he començat a farcir el cercle del mig. Paral·lelament estic fent uns coixins, també a punt de creu. Què us semblen els avenços?

Con muchas interrupciones, de todo tipo, voy siguiendo un poco más la alfombra que ya hace muuuuucho tiempo (quizás no tanto, pero a mí me parece una eternidad) que empecé. Me falta acabar dos líneas de uno de los lados de color tostado pero, por romper un poco tanta monotonía, he empezado a rellenar el círculo del medio. Paralelamente estoy haciendo unos cojines, también a punto de cruz. ¿Qué os parecen los avances?


dimecres, 23 de gener del 2013

Avançant / Avanzando

Segueixo amb l'estora. He acabat el dibuix central i vaig farcint la cenefa del voltant. A la part de dins posaré un color més claret. És una estora totalment inventada, no he seguit cap esquema en concret i no sé com sortirà. La veritat és que ja tinc ganes de veure el resultat. Això si, ja vaig pensant en una altra. És que el meu cap no pot parar una mica? Senyor....

Sigo con la alfombra. He acabado el dibujo central y voy rellenando la cenefa de alrededor. En la parte interior pondré un color más clarito. Es una alfombra totalmente inventada, no he seguido ningún esquema en concreto y no sé cómo saldrá. La verdad es que ya tengo ganas de ver el resultado. Eso sí, ya estoy pensando en otra. ¿Es que mi cabeza no puede parar un poco? Señor....



dimarts, 15 de gener del 2013

Ara si!! / ¡¡Ahora sí!!

El resultat no em va agradar, així que, seguint el model de l'altre pin, que per això sí que em va servir, per guiar-me, vaig fer aquest altre que resulta més vistós. Ara, a reivindicar, que és el que toca. I a més, ja em puc tornar a dedicar a l'estora, que pobreta la tinc abandonadeta i és allà, mirant-me i dient-me "i jo?, que no em dius res?". I tan que sí!!! A l'abordatge!! Properes fotos: l'estora i ja us deixo de torpedejar amb el pin, que al final cansa. Un petonet.

El resultado no me gustó, así que, siguiendo el modelo del otro pin, que para eso sí que me sirvió, para guiarme, hice este otro que resulta más vistoso. Ahora, a reivindicar, que es lo que toca. Y además ya me puedo volver a dedicar a la alfombra, que pobrecita la tengo abandonadita y está allí, mirándome y diciendome "¿y yo?, ¿que no me dices nada?". ¡¡Y tanto que sí!! ¡¡ Al abordaje!!. Siguientes fotos: la alfombra y os dejo de torpedear con el pin, que al final cansa. Un besito.




dijous, 10 de gener del 2013

Pin acabat / Pin acabado



Doncs aquí està el resultat del primer intent. Ara em falta buscar un botó per forrar-lo i una agulla imperdible per poder penjar-lo. No està malament, però trobo que el molinet queda poc vistós. Faré una altra prova canviant la disposició dels colors. Us l'ensenyaré i aveure si m'ajudeu a triar. Petons!!!

pues aquí está el resultado del primer intento. Ahora me falta un botón para forrarlo y una aguja imperdible para poder colgarlo. No está mal, pero creo que el molinillo queda poco vistoso. Haré otra prueba cambiando la disposición de los colores. Os lo enseñaré y a ver si me ayudáis a decidir. ¡¡¡Besos!!!

dilluns, 7 de gener del 2013

Un pin....

Una de les coses que ha passat aquest any 2012 va ser el tancament de l'escola del meus fills. És l'escola pública del centre i, d'un dia per l'altre, la van tancar. Problemes estructurals. Bé. Ara és temps de reivindicacions, peticions, etc.... El "símbol" de l'escola és el molinet de la rajola del terra i el que porta la geganta de l'escola. Una mare "manetes" va fer molinets de feltre per posar-los a la solapa, als bolsos, etc.... A mí se m'ha acudit provar de fer el molinet més petit en punt de creu. Potser sortirà alguna cosa de profit. No tinc cap esquema, ni n'he tret mai cap, però vaig provant i mica en mica he aconseguit fer això. Què us sembla?

Una de las cosas que han pasado esste año 2012 fue el cierre del colegio de mis hijos. Es la escuela pública del centro y, de una día para otro, la cerraron. Problemas estructurales. Bien. Ahora es el momento de reivindicaciones, peticiones, erc... El "símbolo" del colegio es el molinillo de la baldosa del suelo y el que lleva la Giganta de la escuels. Una madre "manitas" hizo molinillos de fieltro para ponerlos en la solapa, en el bolso, etc... A mí se me ha ocurrido probar hacer el molinillo más pequeño en punto de crux. Quizás salga algo de provecho. No tengo ningún esquema, ni he sacado nunca ninguno, pero voy provando y poco a poco he conseguido hacer esto. ¿Qué os parece?




La rajola de terra


La baldosa del suelo


La geganta amb el seu molinet

La giganta con su molinillo



El començament

El principio














Segueixo.....


Sigo......



El cartell reivindicatiu en el qual em vaig guiar per fer del molinet



El cartel reivindicativo con el que me guié para hacer el molinillo