Benvinguts / Bienvenidos

El meu marit em va regalar la primera casa de nines. Així vaig començar a dur a terme la meva afició per les miniatures que sempre m'havien agradat. Però com que soc un coco inquiet, i m'agraden moltes més coses i m'agrada provar-les i aprendre, sempre aprendre, comparteixo amb vosaltres de tot una mica.

Mi marido me regaló mi primera cas de muñecas. Así llevé a cabo la afición por las miniaturas que siempre me habían gustado. Pero como que soy un coco inquieto, y me gustan muchas más cosas y me gusta probarlas y aprender, siempre aprender, comparto con vosotros un poco de todo



dimecres, 7 d’octubre de 2015

Regals i compres / Regalos y compras

Hola. No puc esperar a col·locar les coses, tant les que vaig comprar com els regals que ens hem fet. Totes dues coses tenen el seu encant: les compres, perquè els artesans han estat fent proves, investigant i realitzant tècniques fins que el resultat és l'idoni. I després hi ha el neguit de que al públic li agradi. 
I els regals: jo mateixa no soc experta en manualitats, ni en cap tècnica, i per això mateix valoro qui, com jo, dedica estones a fer obsequis amb la il·lusió de que a gent que coneixes li agradi. I crec que em brillen els ulls mirant la cara de l'altra gent. Cada fira em torno una nena el dia de reis.
I ja no dic les ganes de veure tothom, artesans i públic, i saludar-nos i explicar-nos el que podem als passadissos, a les taules...allà on hi ha "el moment". 
Així doncs, com la nena del dia de reis, ja m'he posat a jugar.

Hola. No puedo esperarme a colocar las cosas, tanto las que compré como los regalos que nos hemos hecho. Ambas tienen su encanto: las compras, porque los artesanos han estado haciendo pruebas, nvestiganso y realizando técnicas hasta que el resultado es el idóneo. Y después está la duda de que al público le guste.
Y los regalos: yo misma no soy experta en manualidades, ni en ninguna técnica, y por eso mismo valoro a quien, como yo, dedica ratos a hacer obsequios con la ilusión de que a la gente que conoces le guste.  Creo que me brillan los ojos mirando la cara de los demás. Cada feria me transformo en una niña el día de Reyes.
Y ya no digo las ganas de ver a todo el mundo, artesanos, y público, y saludarnos y explicarnos lo que podemos en los pasillos, en las mesas...allí donde encontramos "el momento".
Así pues, como la niña en el día de Reyes, ya me he puesto a jugar.


Aquí hi ha unes botes d'aigua portades per la Vane Delgado, una noia genial amb qui vaig estar molta estona xerrant. Esperen al rebedor els dies de pluja (que per fi han arribat).

Aquí hay unas botas de agua traidas por Vane Delgado, una chica genial con quien estuve mucho rato hablando y riendo. Esperan en el recibidor los días de lluvia (que por fin han llegado).

Aquesta taula és de la Viti. Dóna el toc "rústic" que buscava a l'estança. Mica en mica aconseguiré donar el tomb a la decoració. La planteta és de la Susi. És una monada i queda bé allà on la poses. Volia xerrar amb la Susi, però és impossible. I quan estic davant la seva taula em col·lapso. M'ho quedaria tot. També de la Susi em vaig quedar aquesta ouera. Ara em falta posar-me a fer els ous, això ja és una altra cosa.

La mesa es de Viti. Da el toque "rústico" que buscaba a la estancia. Poco a poco conseguiré dar un giro a la decoración. La plantita es de Susi. Es una monada y queda bien allí donde la pones. Quería charlar con Susi pero es imposible. Y cuando estoy ante su mesa me colapso. Me lo quedaría todo. También de Susi me quedé esta huevera. Ahora me falta ponerme a hacer los huevos, pero eso ya es otra cosa.


  


Els cartells "vintage" de la cuina són de la Mònica. Les cuines són la seva passió.Passeu-vos per el seu blog. A la seva taula hi havia una i és preciosa. A la fi ens vàrem conèixer personalment i no via blog! Vaig trobar la Mònica una noia molt dolça. Els pans varen ser regal seu. Fantàstics!! (per queixalar-los allà mateix!)

Los carteles "vintage"son de Mónica. Las cocinas son su pasión. Pasaros por su blog. En su mesa había una y es preciosa. ¡Por fin nos conocimos personalmente y no vía blog! Mónica es muy dulce. Los panes fueron regalo suyo. ¡Fantásticos! (¡para hincar el diente allí mismo!)

              
                       


Aquesta taula també és de la Viti. Com podeu veure era d'una manera en orígen i ja l'he transformat. El mirall i el "mineral" són regals d'una fira anterior, ja els he trobat el lloc que es mereixen.
Esta mesa también es de Viti. Como podéis ver era distinta en orígen y ya la he transformado. El espejo y el "mineral" son regalos de una feria anterior, ya lrs he encontrado el regalo que se merecen.

 


Aquestes bosses de patates són de la Isa. Té una taula que, a part que et quedes embadalida per com aconsegueix imitar la realitat (diries que la redueix), et transporta a una altra època i et porta records molt divertits. Qui no es queda, si hi ha Casera?


Estas bolsas de patatas son de Isa. Tiene una mesa que, a parte de embobarte por cómo consigue imitar la realidad (dirías que la reduce), te transporta a otra época y te trae recuerdos muy divertidos. ¿Quién no se queda si hay Casera?


Aquí hi ha de tot, compres i regals. Hi ha la il·lusió de rebre i la de donar. La de seguir posant detalls enriquidors en els teus projectes i la de formar part del projecte d'algú (si és possible). A la següent entrada mostraré més cosetes. De moment no hi ha temps per més.Un petó

Aquí hay de todo, compras y regalos. Hay la ilusión de recibir y la de dar. La de seguir poniendo detalles enriquecedores en tus proyectos y la de formar parte del proyecto de alguien (si es posible). En la siguiente entrada pondré más cosas. De momento no hay tiempo para más. Un beso 


5 comentaris:

  1. Respostes
    1. Grazie per le tue parole Fabiola!
      Un bacio
      Marta

      Elimina
  2. Quina quantitat de mobiliari i altres detallets!!! I si molts són a més a més de regal, doncs encara tenen més valor. Felicitats.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. Ei! I molt bons regals! Aviat penjaré el teu també. Vaig molt poc a poc.
      Petons, bonica

      Elimina