Benvinguts / Bienvenidos

El meu marit em va regalar la primera casa de nines. Així vaig començar a dur a terme la meva afició per les miniatures que sempre m'havien agradat. Però com que soc un coco inquiet, i m'agraden moltes més coses i m'agrada provar-les i aprendre, sempre aprendre, comparteixo amb vosaltres de tot una mica.

Mi marido me regaló mi primera cas de muñecas. Así llevé a cabo la afición por las miniaturas que siempre me habían gustado. Pero como que soy un coco inquieto, y me gustan muchas más cosas y me gusta probarlas y aprender, siempre aprender, comparto con vosotros un poco de todo



diumenge, 24 de març de 2013

La gran i la petita / La grande y la pequeña

Són dos. Dos llits. El gran, de fusta que encara està per pintar i la petita, de metall, que està apedaçada pels accidents domèstics que ha patit. Mels imagino com els llits de dues noies. La del llit de fusta és la més gran.Una noia que ha triat viure sola al camp. La del llit de metall és més jove i encara no ha triat res, té el cap encara als núvols. És més somiadora. Totes dues somien i necessiten un bon llit per fer-ho. La llàstima és que no m'entenc amb la càmera de fer fotos i busco la manera de reflectir el que veig amb els meus ulls. Per això les diferents proves (a més, tenia els vailets demanant-me la càmera.... quina por!!!) Amb presses no es pot anar enlloc. Què m'en dieu vosaltres? Us fan el pes? Petonets 

Son dos. Dos camas. La grande, de madera que todavía está por pintar y la pequeña, de metal, que está remendada de los accidentes domésticos que ha sufrido. Me las imagino como las camas de dos chicas. La de la cama de madera es la mayor. Una chica que ha elegido vivir sola en el campo. La de la cama de metal es más joven y todavía no ha elegido nada, tiene la cabeza todavía en las nubes. Es más soñadora. Las dos sueñan y necesitan una buena cama para hacerlo. La lástima es que no me entiendo con la cámara de fotos y busco la forma de reflejar lo que veo con mis ojos. Por eso las diferentes pruebas (además, tenía a los peques pidiéndome la cámara.... ¡¡¡qué miedo!!!) Con prisas no se puede ir a ninguna parte. ¿Qué me decís vosotr@s? ¿Os gustan? Besitos.








8 comentaris:

  1. T'han quedat molt bé i el cobrellit de floretes és una passada!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, guapa. Ara falta pintar el llit, acabar l'estora d'una vegada i també l'armari que estic fent i falta només acabar d'omplir amb detallets. Un petonàs.

      Elimina
  2. Les dues son molt acollidores , pero com diu l'Angels , la de flors es molt bonica . Fins i tot el llit de fusta sense pintar l'hi queda de "conya "
    Un peto .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies bonica. És que no sé perquè m'he d'entestar a trobar "el color perfecte". Mira que tinc dubtes, eh? Jo no he sigut mai tan indecisa, però noia, es veu que per triar color.... costa, costa. Un petó

      Elimina
  3. Entrambi favolosi, ma il mio preferito è quello in metallo bianco.
    Saluti, Faby

    ResponElimina
  4. Beautiful beds. I love the beddings too. Fantastic work!
    Hugs, Drora

    ResponElimina
    Respostes
    1. Thank you, Drora! You always have a kind word for me. Hugs

      Elimina